“ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES”
SINOPSI:
El Sr. Carroll i les germanes Liddell pugen a les golfes disposats a passar una estona entretinguda. L’edith, la germana gran troba un llibre i proposa a les germanes que el llegeixin. Però l’Alícia, sempre inquieta , s’avorreix llegint i li demana al Sr. Carroll que s’inventi un conte per a ella, i ell la complau.
I així els quatre, comencen a improvisar una història esbojarrada on, una nena, l’Alícia, veu passar un conill ,amb armilla i rellotge, que té molta pressa. L’Alícia el segueix fins al seu cau i apareix en un món subterrani i desconegut, un món capgirat on les coses més estrafolàries són possibles. En el seu passeig per aquest món absurd, troba un seguit d’ estranys personatges : el conill blanc sempre estressat, l’eruga, la granota, el peix, la duquessa, el gat rialler, la llebre, el barreter boig, i la temible reina de cors….
I entre aventures absurdes amb animals que parlen i objectes amb vida pròpia …La tarda s’acaba i es fa l’hora de berenar. Però abans de marxar l’Alícia li demana al Sr. Carroll que li escrigui totes aquelles esbojarrades aventures en un conte que ella pugui llegir sempre que li plagui. Un conte especial que farà que la nena s’enamori de la lectura. I així neix: “Alícia al país de les meravelles!”
L’ESPECTACLE:
Lewis Carroll (pseudònim del professor de matemàtiques Charles Lutwidge Dodgson ) va imaginar l’Alícia i el seu món fantàstic la tarda del 4 de juliol de 1862 , quan va anar a fer una passeig en barca acompanyat per la familia Lidell i les seves tres filles: Edith, Lorina i Alícia, que llavors tenia 10 anys. En el decurs de l’excursió, per distreure’s mentre navegaven, les nenes van demanar a Carroll que els expliqués un conte. I ell va improvisar una història , on la protagonista , Alícia, entra en món imaginari mentre persegueix un conill blanc.
Aquella mateixa nit va escriure la història que havia explicat de viva veu aquella tarda. I uns mesos més tard en va escriure la versió definitiva, acompanyada per disset il.lustracions fetes per ell mateix. Aquest llibre fou el regal que pel Nadal de 1864 Alice Liddell va rebre de Lewis Carroll.
I l’any 2009, la Cia la Trepa vam decidir fer-ne un espectacle musical basat del popular conte, amb tots els ingredients i el toc personal que la companyia La Trepa posa en els seus espectacles, enamorats de les històries absurdes que fan petar de riur, i el poder de la imaginació desbordant quan infants i adults juguen a inventar. Humor, imaginació, dinamisme i alegria al servei d’una història diferent, d’un conte que va trencar motlles.
VALORS PEDAGÒGICS:
LA INNOVACIÓ: Si tenim en compte l’època en què va ser publicat el conte (etapa Victoriana a Anglaterra, mitjans S.XIX), aquest fou una veritable innovació. Cal tenir en compte que totes les novel·les d’aquell període eren històries on els joves protagonistes havien de passar una sèrie de proves i estaven carregades de moralismes , mentres que “Alícia…” presentava situacions absurdes i esbojarrades que a més a més, dibuixaven una paròdia de la societat i les institucions d’aquell moment.
EL LLENGUATGE I EL MISSATGE: La història d’Alícia conté molts ingredients, en el seu llenguatge i les seves situacions, del que més tard es coneixerà com a gènere de l’Absurd. En aquest sentit, Carroll és un autor que s’avança al seu temps. També fa una cosa inusual en els contes : mostrar-se molt crític amb la societat d’aquell moment, a la representa caòtica i sense normes raonables, i amb les institucions , com per exemple la justícia, que no en surten gaire be parades ja que queda caricaturitzada com a intolerant i injusta.
Enla nostra historia també parlem, entre d’altres coses, l’ansietat temporal que, a vegades, els grans imposem als nens, els dubtes d’identitat que comporta la infància, el valor i la importancia de la imaginació alhora de crear uns bons hàbits de lectura.
