ProgramacióOn som Horaris PreusNoticiesEscolesPagina Inici.
|
“ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES”
Sobre el conte de LEWIS CARROLL
Versió d’Alícia Serrat i Macià G.Olivella
Música original de Ferran González
Direcció de Maria Agustina Solé
Un espectacle musical basat en el popular conte de Lewis Carroll, amb tots els ingredients i el toc personal que la companyia La Trepa posa en els seus espectacles. Humor, imaginació, dinamisme i alegria al servei d’una història diferent, d’un conte que va trencar motlles.
UN CONTE INNOVADOR
A l’època en què va ser publicat, aquest conte fou una veritable innovació. Els contes de l’època victoriana eren històries fantàstiques, com aquesta, on els joves protagonistes havien de passar una sèrie de proves. Aquests contes mostraven un ensenyament pràctic i desenvolupaven uns models basats en els valors cristians, amb una moralitat. Però el conte de Carroll, malgrat que Alícia també arriba a un món imaginari i supera els obstacles que es troba , no té cap moralitat , presenta situacions absurdes i, a més a més, és una paròdia de la societat i les institucions. D’aquí venen el problemes per classificar aquest conte, que encara avui dia alguns estudis no el consideren un conte per a nens.
La història d’Alícia conté molts ingredients , en el seu llenguatge i les seves situacions, del que més tard es coneixerà com a gènere de l’absurd. En aquest sentit, Carroll és un autor que s’avança al seu temps.
També fa una cosa inusual en els contes : mostrar-se molt crític amb la societat , a la que representa caòtica i sense normes, i amb les institucions, com la Justícia, per exemple, que no en surt gaire ben parada.
SÍNTESI ARGUMENTAL
El Sr. Carroll i les nenes Liddell, l’Alícia, l’Edith i la Lorina, pugen a les golfes, disposats a passar una estona entretinguda. L’Edith troba un vell llibre i proposa a les seves germanes que el llegeixin. Però l’Alícia, sempre inquieta , s’avorreix llegint i li demana al Sr. Carroll que els hi expliqui un conte que s’inventi en aquell moment. I el senyor Carroll la complau.
En el conte, una nena, l’Alícia, que descansa en un prat, veu passar un conill amb armilla i rellotge que té molta pressa. L’Alícia el segueix fins que cau per un forat i apareix a un mon subterrani i desconegut. És un món capgirat on les coses mes estrafolàries són possibles. En el seu passeig per aquest món absurd, és troba un seguit d’estranys personatges: el conill blanc, l’eruga, la granota, el peix, la duquessa, el gat rialler,la llebre de març, el barreter boig, el dos de piques..Fins que arriba al camp on la reina de cors juga el seu partit de croquet. L’Alícia participa en el joc, fins que la reina s’enfada i mana que li tallin el cap a la nena, però ella no s’espanta, sinó que bufant els pot vèncer a tots, doncs no més que cartes de la baralla.
La tarda s’acaba. És hora de berenar. Però abans l’Alícia li demana al Sr. Carroll que li escrigui totes aquelles esbojarrades aventures en un conte que ella pugui llegir sempre que li plagui. Ell promet que ho farà.
FITXA TÈCNICA
Versió escénica de Macià G.Olivella i Alícia Serrat
Música original de Ferran González
Actors:
Mariona Campos
Olga Fañanàs
Esther Pérez Ferrer
Maties Gimeno
Marc Miramunt
Roc Olivé
Disseny vestuari: Jose Carrasco
Confecció: Them
Idea escenografía: Mariona Campos i Jose Carrasco
Construcció escenografia: Tero Guzmán
Disseny so
I llum: Francesc Campos
Tècnic llums: Pau Palau
Coreografia: Esther Pérez
Caractarització. Toni Santos
Direcció musical: Ferran González
Disseny gràfic: Iñaki (Cat-art-sis)
Fotografia: Núria Cugat
Producció: Jove Teatre Regina
Direcció: Maria Agustina Solé
“ G A T S “
D’ Alícia Serrat I Macià G. Olivella
Música original de Ferran González
Repartiment: ( per ordre d’intervenció)
Menuda, ratolí dibuix animat : Mariona Campos
Sòcrates, gat dibuix animat: Marcel Clement
Botins: Marc Miramunt
Misha: Olga Fañanàs
Cristi: Esther Pérez-Ferrer
Gat nouvingut: Roc Olivé
Disseny vestuari: Jose Carrasco
Confecció: Them
Escenografia: Jove Teatre Regina
Coreografies: Esther Pérez
Disseny il·luminació
I so: Francesc Campos
Il·lustració: Eduard Fortuny
Disseny gràfic: Mariona Campos
Direcció: Maria Agustina Solé i Riumalló
És una producció del Jove Teatre Regina
Amb el suport de l’I.C.I.C. ( Institut Català de les Indústries Culturals)
“GATS”
Síntesi Argumental
Una colla de gats amics es reuneixen per cantar-li a la lluna plena, però la seva cantada es veu interrompuda per un estrany: un gat negre que acaba d’arribar a la ciutat.
La primera reacció del grup és de rebuig, no perquè sigui negre, sinó perquè un gat negre porta mala sort, ho diuen els humans.
Mica en mica, tots els membres del grup es van apropant al nouvingut i fent-se amics d’ ell , excepte el Botins, el líder, que el refusa sense cap motiu aparent. Aquesta actitud posa en un compromís a la resta de companys, que es troben entre els dos, sense saber cap a quin cantó decantar-se.
El Botins utilitza la seva vella amistat per fer xantatge al grup i aconseguir que l’ajudin a posar al gat negre en ridícul per fer-lo marxar. Però després tots se senten malament.
La casualitat vol que el Botins sigui enxampat pels de la gossera i tancat en una gàbia. Els seus companys es disposen a rescatar-lo , inclòs el gat nou, que jugarà un paper important, malgrat ell mateix, en l’aventura de l’alliberament.
Un cop tots han tornat junts al seu lloc de reunió, torna a sorgir el problema del rebuig, però el Botins ha entès que no es pot rebutjar a ningú i que , encara que no arribin a ser amics, l’important és que no siguin enemics.
Finalment els gats miolen la seva cantada a la lluna com pertoca.
OBJECTIUS DE L’ESPECTACLE
“GATS” ens parla , d’una forma planera i entenedora, d’un fet que en la nostra societat actual es produeix més sovint del que seria desitjable : El “bullying” i, de passada, també del rebuig a allò que ens és nou i desconegut.
Ens il·lustra sobre com els nens es poden fer amics a través del joc, una eina que tots tenen a les mans, però també com el propi joc pot ser emprat de manera incorrecta per apartar a algú, per rebutjar-lo i fer-lo sentir desplaçat i fora de lloc.
Els gats protagonistes d’aquesta història són cinc caràcters diferents. Ens trobem amb la gata que vol destacar per sobre dels altres i no dubte en inventar-se algunes mentides per a què els altres creguin que és millor que ells. També hi ha la gata imaginativa, que busca emocions i aventures en tot el que fa, que viu un conte, el gat amb botes, com si fos propi i reivindica un paper actiu de les noies en el món dels contes clàssics. Hi ha el gat llest i saberut , que sempre parla des de l’experiència. Trobem la gata del carrer que busca una casa on viure i s’ha d’inventar les situacions i trobar tots els recursos per fer-se estimar. I , evidentment, hi ha el gat líder del grup, que veu perillar la seva posició amb l’arribada d’un nou membre que pot arribar a ser el seu rival. I tenim el gat acabat d’arribar al grup, ple d’entusiasme i d’ il·lusions , que es veu rebutjat i assetjat per aquells que haurien de fer-li costat.
Creiem que és una història molt actual i una manera senzilla d’explicar als nens que si bé és molt important fer amics, encara és més important no ser enemics, que podem conviure els uns amb els altres , malgrat siguem diferents si som capaços de respectar-nos mútuament.
EL MUNTATGE
“GATS” és un musical de la companyia La Trepa, que aquesta vegada ha optat per posar en escena una obra actual i inèdita, no basada en cap conte conegut, com en altres ocasions, ni tampoc en un clàssic, cosa bastant freqüent aquests darrers anys.
“GATS” és una obra d’avui que ens parla de coses d’avui, que planteja un problema i aporta una possible solució, encara que sempre són els mateixos nens els que decideixen què cal fer.
El muntatge es basa en la senzillesa i l’eficàcia, ens els actors, que canten en directe i ballen, i en el dinamisme de la pròpia història , que es desenvolupa al seu aire i amb el seu ritme.
Trobem a l’escenari sis personatges que tenen coses a dir-nos i ens les diuen des de la seva òptica de gats humanitzats.
Hem triat els gats com a protagonistes per les característiques d’aquests felins, independents i personals, per la seva extraordinària mobilitat , que sempre dóna molt de joc escènic, i que poden dir el que vulguin de manera enjogassada i força dinàmica.
La música , una vegada més, ha estat creada per en Ferran González, un músic encara molt jove, que constantment demostra la seva vàlua i que ens ha confegit anteriorment bandes sonores de gran qualitat com “El conte de Nadal” o “Alícia al país de les meravelles”, per esmentar algun exemple.
El fet d’apartar-nos del conte clàssic , ens fa córrer , potser, una mica més de risc, doncs el públic acostuma a triar un títol conegut. Però potser un nom tan curt i concís com “GATS” pugui cridar l’atenció.
LA CRITICA HA DIT
«Gats». Text de Macià G. Olivella i Alícia Serrat. Música original de Ferran González. Intèrprets: Mariona Campos, Marcel Clement, Olga Fañanàs, Marc Miramunt, Roc Olivé i Esther Pérez-Ferrer. Disseny vestuari: Jose Carrasco. Confecció vestuari: Them. Escenografia: JTRegina. Coreografies: Esther Pérez. Disseny il·luminació i so: Francesc Campos. Il·lustració: Eduard Fortuny. Disseny gràfic: Mariona Campos. Ajudant de direcció: Maties Gimeno. Direcció: Maria Agustina Solé. Producció musical: The Kaktus Music Corporation. Companyia La Trepa. Jove Teatre Regina. Barcelona, 18 setembre 2010. Preu: 9,50 €. A partir 3 anys.
La creació pròpia d'un espectacle musical és, avui en dia, molt més arriscat que fa dues dècades, quan els pioners del musical català van obrir aquesta pàgina teatral poc explotada fins aleshores. I ho és perquè, en aquest espai de temps tan curt i tan llarg a la vegada, la iniciativa local s'ha vist ofegada per la falta de mitjans, pels ajuts retallats i per l'allau de grans produccions amb efectes secundaris de multinacional i, de rebot, multicolonitzadora.
Per això la proposta de 'Gats', de la veterana companyia La Trepa, amb més de trenta anys d'història a l'esquena, és una rara avis que cal seguir de prop i encara més perquè, només encetar la temporada, s'ha despuntat com un dels espectacles més atractius de la cartellera familiar recent, que no vol dir que no n'hi hagi hagut d'altres abans, però 'Gats' destaca per sobre de tots per diferents característiques que el fan singular.
En primer lloc, el guió parteix d'una anècdota senzilla, però com que és en la senzillesa on sovint s'amaga el bo i millor, la història va creixent progressivament de la mà de mitja dotzena de gats i gates que, en clau de faula urbana, adquireixen de seguida el paper de les virtuts i els defectes quotidians dels humans més contemporanis.
I en segon lloc, esclar, La Trepa té la sort de comptar amb les creacions musicals de Ferran González —alerta amb el recent èxit del descaradot 'Pegados', musical a quatre mans d'ell i Alícia Serrat, que ha fet temporada a Madrid després d'haver-se estrenat al nou Almeria Teatre de Gràcia.
'Gats' manté la dosi de ritme musical amb les sensacions pròpies d'un musical de gran format: la peça coral, la peça enganxadissa, la peça solista, la peça romàntica, la peça d'aire trist, la peça a duo, la més alegre... Set peces que un voldria veure enregistrades en un CD o un mini CD i, si això no pot ser, aprofitant els avantatges tecnològics, almenys trobar-les a Internet, ni que sigui per escoltar-les en línia (Goear, per exemple, és un portal idoni i conegut que no costa ni un duro).
Aquesta conjunció, doncs, d'història senzilla i de bona música fa que es personifiqui de seguida la trepa de mixus i que els eixos bàsics de la trama quedin ben explicats, a banda d'una bona interpretació acompanyada d'una remarcable intervenció musical i coreogràfica que, en alguns moments, requereix de domini físic per sortir-se'n amb unes quantes figueretes de gat que donen credibilitat als personatges, sense caure en cap moment a reduir-los a simples gats disfressats sinó gats que viuen, tenen dificultats, envegen o dubten, raonen i actuen fins i tot racionalment.
De rerefons, qüestions que afecten de ple els espectadors als quals s'adreça principalment el musical: l'arribada al barri d'un gat negre, element estrany rebut de moment amb reticència per la colla, menyspreat d'entrada pel vell líder i festejat per la majoria dels / de les altres que en busquen l'amistat. El buylling, doncs, tot i que molt subtilment, queda reflectit en una de les accions, amb un muntatge tramat pel líder del grup amb la disfressa d'una mena de gos-drac gegant que espanta i ridiculitza el negre.
Però com que tal faràs, tal trobaràs, els trumfos es capgiren en un moment donat i una nit de lluna plena el líder és atrapat pels municipals de la gossera i tancat en un gabial, cosa que permet als altres de la colla i, sobretot, a les habilitats amb les ungles salvatges del gat negre, que s'entri en una gesta heroica que conduirà, si no a l'amistat —perquè les diferències de parer entre líder i negre són considerables— sí que a mantenir una relació de convivència que, com a mínim, no els faci enemics.
Del buylling a l'amistat hi ha només un pas. Aquest és el pas que fan els gats —i sobretot les gates— d'aquesta obra que compta, per completar l'encert del muntatge, amb un vestuari felí suggerent, una escenografia sí que austera, però dominada per la lluna plena a la qual miolen els gats, i reforçada amb una treballada il·luminació que aconsegueix matisos escènics que perfilen encara més el conjunt de la posada en escena, a més d'una llicència cap a la representació d'un somni del gat negre que permet jugar amb una escena de cambra fosca i figures de perfil fluorescent que introdueixen una escena de titelles musical que, per si de cas fes falta, s'encarrega d'enlluernar els més petits dels petits que s'hagin pogut quedar una mica al marge del contingut de la història. Hi ha miols per temps i, com ara es porta, qui sap si una sèrie de reposicions més endavant.
Andreu Sotorra
Clip de teatre
CONTACTE: teatreregina@jtregina.com
Telèfon: .93 218 15 12 (Maties o Cristina)
Fax: 93 415 00 98
|
